Aqui al costat, a la biblioteca, quan em disposava a avançar una miqueta el treball de filosofia m’he trobat l’Adriana Rafí, un ésser estrany en la societat d’avui dia, i perquè ho dic, perquè ella continua vivint en el seu mon narcisista on només hi apareix ella, a vegades té un bri de llum i li surt algo d’inspiració per donar-li a la gent que l’envolta, però continua sent ella, té un greu problema amb els tios, ja que els utlitza fins estar-ne cansada tot i que ara, pel que sembla, pot ser que algo li vagi bé, però ja porta una bona llista d’ex-novios la tia, o sigui que ella continua trencant cors.
En l’aspecte amistós, és una de les millors amigues que tinc, ens ho expliquem practicament tot i sempre que puc li faig costat i m’agrada pensar que ella també ho està al meu, tot i que la majoria de vegades que parlo amb ella acabo deprimit.
Adriana, només puc dir-te que espero que tinguis un futur bastant guapo i que guanyeu el campionat de Catalunya
T’estimo més del que t’estima algún dels múltiples tios que t’has emportat al llit ; )
Joanmallo's Weblog 